El passat dilluns dia 30, quan
l’alumnat de batxillerat va arribar al seu curs, no sabia molt bé què havia
passat. I és que totes les taules i cadires de l’aula estaven o amuntegades o
tirades pel terra, creant un caos i desordre general.
Tot aquest enrenou va ser
generat pel grup d’estudiants que formem part de la comissió de Frontera Sud-Projecte Àfrica i el vam utilitzar per poder fer una denúncia cap a les condicions que han de viure
moltes persones a l'haver de fugir del seu país en busca d’una vida digna. En
aquest camí es troben un munt d’obstacles i impediments (representats de forma
simbòlica amb el desordre de la classe) que els generen encara més angoixa i
patiment.
També ho vam fer per poder presentar aquest nou curs de Frontera Sud-Projecte
Àfrica als alumnes de 1r de batxillerat. Per concloure aquest acte, es va llegir el poema de “Podries” de Joana
Raspall amb el que, tan l’alumnat com l’equip docent, va poder reflexionar.
PODRIES
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.
JOANA RASPALL